ROBES I PENTINATS A BANDA

Culturalment, en la majoria dels països del món les dones són les encarregades del conreu de la terra –tot i no tindre la propietat d'aquesta, que és dels homes- i l'alimentació, però també de les preservació de les tradicions ancestrals. I dins d'aquestes tradicions, d'aquests béns culturals, la indumentària adquireix un valor especial.

Així, en diferents països, molt més en aquells en vies de desenvolupament, podem veure com són les dones qui duen exòtics vestits de vius colors, toquetes, davantals. En resum, vestits que són història i que les dones s'encarreguen de perpetuar. Més rica en teixits i adorns o més pobra i austera, en molts casos la indumentària es converteix en una pesada càrrega per a les dones que, com a mínim, veuen limitada la seua llibertat de moviments.

Sovint apareix un home vestit simplement amb una peça esportiva al costat d'una dona coberta de dalt a baix amb sedes, cotons o flassades coloristes, sota barrets o tocats complicats. Si tenim clar que cal mantenir la vestimenta perquè concentra els costums i característiques pròpies de les cultures, no seria raonable que aquest encàrrec fora responsabilitat de dones i homes?

En la nostra festa fallera, el vestit d'homes i dones també té diferències substancials que fan que les falleres hàgen de suportar jornades interminables amb sabates que estrenyen o passant fred en braços i escots nus. Encara que en els últims anys es veuen escots més tancats i mànegues més llargues, continuen havent molts vestits de fallera d’estiu, quan les Falles són al final de l’hivern, i encara fa fred.

És cert que els tradicionals vestits d’home, de torrentí o saragüells, estarien més o menys a la par en qüestió de comoditat que el vestit de fallera, tot i que estos últims solen anar més abrigats. Clar que fallers i falleres porten a gust la indumentaria de festa i si preguntes el normal és que diguen que estan comodes i els agrada.

Ara bé, on no hi ha cap dubte és que el pentinat de fallera amb els monyos i pintes es converteix en un tocat tan complicat que requereix sempre l'ajuda d'una altra persona per a poder realitzar-lo, llevant així autonomia a la fallera per a arreglar-se sola. Per aquest motiu és habitual veure-les -fora ja el vistós vestit de fallera- lluint-lo quan es calcen els vaquers i la tan de moda “brusa-polar”.

La primera cita d'una fallera és a la perruqueria, abans inclús de començar les festes. Els monyos laterals i el de darrere -al estar  fets d'extensions- requereixen cabell artificial o postís. Com l'elaboració requereix molt de treball, les falleres porten el pentinat durant tot el dia i la nit. La majoria d'elles el porten per a dormir, la qual cosa no resulta gens còmoda quan porta dos o més dies pegant l'orella en el coixí i clavant-se el monyo.

Tanmateix, el pentinat original de fallera del segle XVIII no portava més  que el monyo de darrere, al meu gust més afavoridor i còmode que l'actual, que afegeix al tradicional els dos monyos laterals que es posaren de moda al XIX. Altres tocats, com dur el cabell arreplegat en una ret o còfia també és autèntic, propi del segle XVIII, i molt més còmode que no els monyos laterals.

Entre unes coses i altres, entre tradició i cultura, les falleres han de fruir de la festa tant com puguen, almenys tant com els fallers ho fan. Robes i pentinats a banda.

Macu Gimeno Mengual

(Revista Marxa popular fallera 2012)