En el Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre Dones i Homes, Intersindical recorda que malgrat que la
discriminació salarial directa -a igual treball, menys salari- és més difícil que es done gràcies a les
legislacions, tant nacional com europea, la indirecta és molt més complexa i fa més gran la bretxa de
discriminació entre dones i homes: a igual valor, el treball de les dones es menysprea.
Moltes són les causes d'aquesta discriminació indirecta, una de les quals és la segregació del mercat
laboral. Els sectors feminitzats són precisament els menys valorats i pitjor remunerats. Una altra és que
els llocs millor remunerats, els de major responsabilitat estan ocupats quasi en exclusiva per homes.
Els estereotips culturals, la falta de coresponsabilitat en els treballs domèstics i en la cura i criança,
també agreugen aquesta discriminació, ja que són les dones les que pateixen més la precarietat laboral i
han de reduir les seues jornades de treball per poder conciliar la vida familiar amb la laboral, amb
contractes a temps parcial o abandonant el mercat de treball.
Segons la Encuesta de Estructura Salarial, al País Valencià, les dones perceben unes retribucions un
24,5% a Alacant, un 28% a València, i un 33,1% a Castelló, per sota de les que perceben els homes.
Amb la crisi aquestes diferències salarials s'han fet menors tan sols perquè els salaris dels homes han
baixat.
La discriminació salarial incideix en les prestacions per atur i les futures pensions, que al País Valencià,
són com a mitjana un 28,2% més baixes que les dels homes. El risc més alt de pobresa el pateixen les
dones majors que viuen soles i les families monomarentals. Una de cada quatre dones majors viu en el
llindar de la pobresa.
Les polítiques neoliberals i les retallades en serveis públics i en polítiques d'igualtat que estan adoptantse
pels governs, no fan sinò agreujar les discriminacions. En l'àmbit laboral, les promeses de plans
d'igualtat -eina per a treballar la discriminació salarial- han quedat en paper mullat perquè no es destinen
recursos o senzillament no s'han elaborat encara.
Intersindical denuncia el desinterés dels governs, tant de l'Estat com el Govern Valencià, en aconseguir la
igualtat real i efectiva entre Dones i Homes. Per què sabem que cal implicació i compromís, polítiques
públiques que permetan a les dones prendre part activa en el món laboral i que acaben amb la divisió
sexual del treball, que les permetan accedir a l'ocupació de qualitat en igualtat de condicions que els
homes .
Cal que la corresponsabilitat en els treballs domèstic i la criança i cura de les persones no siga una
utopia, per això demanem permisos iguals, intransferibles i remunerats al cent per cent per a mares i
pares i critiquem l'ajornament de l'ampliació del permís de paternitat i la falta d'una xarxa pública
d'escoletes i centres de dia per tal que la conciliació de la vida personal, laboral i familiar siga possible
per a dones i homes.
Volem acabar amb la divisió sexual del treball per què és l'orige de la discriminació, volem que la
maternitat deixer de ser un impediment per a la contractació o promoció de les dones en el mercat de
treball, volem tindre els mateixos drets i les mateixes retribucions, acabar amb la discriminació salarial.
No ens conformen amb falses excuses amb motiu de la crisi, perquè les dones continuem sent les que
eixim pitjor parades amb ella, patim més taxa de inactivitat, treballem en precari, ens fem càrrec dels
treballs domèstics i de cura i rebem salaris més baixos pel mateix treball.
País Valencià, 22 de febrer de 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada