Foc al museu és el títol d’un article que vaig publicar fa molts anys al llibre de festes de Xàtiva. Es tractava de la primera col·laboració literària que em demanaven quan començava a escriure. En una mena de prosa poètica evocava el plaer de la fruïció artística en contemplar una obra pictòrica. Ara, però, vull parlar del foc al Museu de Belles Arts de València (si us ve de gust podeu llegir-ne el web, http://museobellasartesvalencia.gva.es). El Museu o el Pius, com solem denominar-lo familiarment les persones que el visitem sovint, és un edifici que es caracteritza externament per la cúpula blava que es veu des de lluny. Interiorment, per l’excel·lent contingut amb peces úniques en el món. Hem de valorar més aquest museu, això sí que és estar en el mapa universal de la cultura. Recentment vaig anar a conéixer la pintura portuguesa en una exposició temporal. En eixir de la sala, vaig veure com un home que eixia dels lavabos (a l’altra part de la paret on estan penjats els quadres prestats) cridava l’atenció dels guàrdies de seguretat perquè es cremava una de les papereres. Si ningú no haguera entrat al lavabo durant uns minuts, què hauria passat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada