LES DONES I EL PRIMER DE MAIG

1r de Maig. Les Dones tenim drets!

Article de Macu Gimeno Mengual

Coordinadora de l'Àrea de la Dona

Intersindical Valenciana

Som ciutadanes, tenim drets. Drets conquistats durant més de dos segles de lluita feminista i obrera. Però hui estan en perill totes aquestes conquestes, està en perill l'estat del benestar, el dret al treball, l'accés a l'educació de qualitat, a la sanitat, a un habitatge digne. La igualtat entre dones i homes s'està convertint en una quimera, un somni. Estem veient que dia a dia desapareixen serveis bàsics com els d'atenció a les víctimes de violència masclista.

Assistim a una gran reculada en matèria de drets socials que afecta tots els àmbits de la vida social i laboral. És clar que la crisi i les mesures que estan prenent els governs no fan altre que fer palesa aquesta realitat. En aquest sentit, cal avançar cap a un nou model social i, per a això, cal obrir de nou el debat sobre què entenem per treball digne i sobre la necessitat de posar, en el centre del sistema socioeconòmic, la sostenibilitat de la vida.
El dret a la cura i la coresponsabilitat han de ser els dos eixos fonamentals d'un model social basat en la sostenibilitat de la vida, que ha de garantir a la ciutadania el dret a rebre les atencions adequades en diferents fases del cicle vital i no només en situació de dependència.

La responsabilitat social en el sosteniment de la vida ha de ser equitativament compartida. Del treball domèstic i de la cura de les persones, se n'han encarregat les dones sempre -encara que invisibilitzades-; en canvi, els homes, les empreses i l'Estat se n'han desentés. La coresponsabilitat s'ha de donar tant en l'esfera pública  com en l'esfera privada.  En aquest sentit, una mesura que contribuiria decisivament a posar les condicions favorables perquè els homes exerciren el dret a cuidar les filles i fills seria que els permisos per naixement i adopció foren iguals, intransferibles i remunerats al cent per cent per a mares i pares.

L'impacte de la crisi i les mesures adoptades pels governs tenen efectes devastadors, no sols en el món del treball remunerat, també en el treball domèstic i de cura de les persones. En situacions de desocupació i caiguda dels salaris, el benestar de les families està supeditat a una major càrrega del treball no remunerat sobre les dones. Els governs s'han doblegat a les exigències dels mercats financers, que anteposen el benefici i creixement econòmic a la cura i la consecució d'una major qualitat de vida mitjançant la coresponsabilitat i el repartimen del treball assalariat.

Les mesures d'ajust i les retallades dels governs sols han portat més atur, desnonaments, congelació salarial, exclusió social i pobresa en grans sectors socials.

La darrera contrareforma laboral legalitza la precarietat, la desigualtat, l'explotació i la discriminació de les dones. De totes, de les 8 milions d'ocupades i de les 2,5 milions  d'aturades. Una contrareforma que facilita l'acomiadament, la desregulació de les condicions de treball, que desmantella els serveis públics, que deixa totalment a les mans de les empreses les condicions laborals i els salaris, que afavoreix la precarietat laboral,  que perjudica en major manera les dones que cobren salaris, prestacions per atur i pensions més baixes que els homes, i que tenen major taxa de temporalitat i a les quals es continua discriminant per la maternitat.

Més atacs a la ciutadania per part d'un sistema social i econòmic, basat en els beneficis i interessos dels mercats capitalistes en comptes de la sostenibilitat de la vida. Un mercats que dicten els seus objectius i mesures als governs de torn per tal que aquests imposen les seues polítiques neoliberals a la ciutadania.

Apostar per la sostenibilitat de la vida significa qüestionar el sistema capitalista amb tots els seus mecanismes i modalitats amb la finalitat de fer possible una organització social justa i igualitària. Qualsevol plantejament emancipador sobre el treball, sobre el repartiment solidari d'aquest, com afirma Cristina Carrasco, ha de donar resposta a dues qüestions imprescindibles: com es reorganitza la producció mercantil perquè totes les persones tinguem accés a un lloc de treball assalariat i com es comparteixen les activitats familiars que reprodueixen la vida i la força de treball.

Per això, aquest Primer de Maig, les dones reclamem els nostres drets i continuem cridant: “Més coresponsabilitat, més treball digne per a totes”.

Macu Gimeno Mengual

Coordinadora de l'Àrea de la Dona

Intersindical Valenciana

630339613