dimarts, 18 d’octubre de 2011

ARTICLE DE MACU GIMENO

DEMOCRÀCIA REAL O DEMOCRÀCIA PATRIARCAL?
 El moviment 15M, nascut de la necessitat d'un canvi que propiciara la participació ciutadana en el procés de presa de decisions, del rebuig a la corrupció política o a les retallades socials, ha volgut ser privatiu des del primer moment dels homes. O això ens volen fer sentir a les milers de dones que en diferents ciutats del territori de l'Estat hem hagut de recordar-los que no és possible una democràcia que s'assenteix sobre la desigualtat entre dones i homes.
 Hem lluitat per a canviar el llenguatge sexista utilitzat en les acampades. Perquè se'ns tinguera en compte, recordant que som la meitat de la població. Amb esforç hem aconseguit crear comissions en diferents acampades, elaborat manifests, impartit tallers. Les feministes indignades.
 Clar que tot aquest treball seria innecessari realitzar-lo si parlàrem dels homes. Perquè tot està pensat per i per a ells. No obstant això, nosaltres hem de guanyar-nos els espais i els temps. Una amiga es preguntava perquè si ella compartia totes les reivindicacions del moviment 15M, aquest no se solidaritzava amb cap de les reivindicacions feministes. En concret el que més li va doldre més va ser  la falta de suport a una concentració contra una nou femicidi. Va ocórrer a València i també en una població propera. I açò mateix ho hem vingut patint totes i cadascuna de nosaltres en diferents acampades.
 Per això hem estat preguntant en les xarxes una vegada i una altra per a quan un 15M contra la violència masclista. Per això no creiem en la consigna de Democràcia real, ja, perquè mentre existisca masclisme no haurà democràcia, sinó una societat patriarcal. Per això no ens sentim feministes indignades, sinó cabrejades, i molt.
 La passada setmana, les protestes feministes es van succeir en les xarxes. I això perquè el 15O, la marxa mundial pel canvi global, requeria una crida expressa sobre la desigualtat de gènere, brou de cultiu d'aquesta xacra horrible que és la violència masclista i que en poc més de quaranta-vuit hores es va cobrar de nou la vida de tres dones en l'estat espanyol.
 Cartells i consignes de revolució feminista van omplir les xarxes. Feminismes enllaçats que van aconseguir -sense quasi temps, ni més recurs que el nostre cabreig- fer-nos visibles dins de les massives manifestacions del 150.
 En València, en una multitudinària manifestació que va omplir els carrers de la ciutat i la va col·lapsar durant hores, feministes amb cartells de diferents consignes en contra de qualsevol tipus de violència masclista, es van fer visibles gràcies a la sororitat, eixa  estranya paraula el significat de la qual no entén el patriarcat i que ens enllaça i germana a les feministes més enllà de sigles o ideologies.
 Estic convençuda que totes i cadascuna de les persones que va manifestar la seua repulsa cap a la violència masclista, també està en contra de la discriminació per l'orientació sexual o identitat de gènere, a favor dels drets de les persones immigrants o en contra el maltractament animal o els desnonaments, per posar només alguns exemples. Ser feminista no ens exclou de ser solidàries. Malgrat els moviments neo masclistes que es disfressen d'igualitaris i ens acusen de “feminazis”, volem una societat igualitària on no tinga cabuda cap tipus de violència.
 Les feministes indignades hem passat a estar cabrejades després de fer-nos un volt per algunes de les manifestacions del dissabte i comprovar de nou com es vol escriure la història sense les dones. Per això és important continuar fent-nos visibles. Gràcies a totes les persones feministes que van acudir el dissabte a una simple crida per a dir que estem fartes, que la revolució serà feminista o no serà.
Macu Gimeno Mengual.  Coordinadora de l'Àrea de la Dona d'Intersindical Valenciana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada