dimarts, 14 de juny del 2011

QUINA CREU, SENYOR, QUINA CREU!

Copie una entrada del bloc Des del País, sense Alícia, amb permís de l'autor.




Quin calvari reserva el màxim oficiant de les corts als seus acòlits?

Substituirà el nom de palau pel de convent?

Convertirà l’hemicicle en capella i els escons en reclinatoris?

Canviarà el nom de les sessions pel d’oficis?

Caldrà demanar la paraula amb un “avemaria”?

Obligarà l’oposició a presentar les seues inoportunes propostes agenollats?

Castigarà les insubordinacions amb els braços en creu?

El restaurant servirà exclusivament peix cada divendres?

Passarà a dir-se Breviari el butlletí oficial de les Corts?

Caldrà el Nihil Obstat per a les seues publicacions?

Promocionarà la fama d’oradors d’alguns diputats?

Acabarà tot com el Rosari de l’Aurora?

La veritat és que a mi això de la llibertat religiosa em sembla molt bé en democràcia; com alguns diuen: a cadascú lo que siga seu i l’encens per a Déu (1), o també que a Déu no es pot enganyar

Per tant, veuria acceptable que qualsevol diputat situara al seu escó un Buda, una Isis, un Mercuri, inclús una Venus (decentment vestida, clar) o qualsevol altre déu dels que habiten als cels.

Animeu-vos, que al qui muda Déu li ajuda, expresseu sense prejudicis les vostres preferències i obtindreu recompensa, no oblideu que a qui Déu li dóna la cabreta també li dóna l’herbeta.



P.S. He trobat un vídeo interessant que, amb lleugeres modificacions, pot servir de model per a les pròximes constitucions de les Corts:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada