Quin calvari reserva el màxim oficiant de les corts als seus acòlits?
Substituirà el nom de palau pel de convent?
Convertirà l’hemicicle en capella i els escons en reclinatoris?
Canviarà el nom de les sessions pel d’oficis?
Caldrà demanar la paraula amb un “avemaria”?
Obligarà l’oposició a presentar les seues inoportunes propostes agenollats?
Castigarà les insubordinacions amb els braços en creu?
El restaurant servirà exclusivament peix cada divendres?
Passarà a dir-se Breviari el butlletí oficial de les Corts?
Caldrà el Nihil Obstat per a les seues publicacions?
Promocionarà la fama d’oradors d’alguns diputats?
Acabarà tot com el Rosari de l’Aurora?
La veritat és que a mi això de la llibertat religiosa em sembla molt bé en democràcia; com alguns diuen: a cadascú lo que siga seu i l’encens per a Déu (1), o també que a Déu no es pot enganyar.
Per tant, veuria acceptable que qualsevol diputat situara al seu escó un Buda, una Isis, un Mercuri, inclús una Venus (decentment vestida, clar) o qualsevol altre déu dels que habiten als cels.
Animeu-vos, que al qui muda Déu li ajuda, expresseu sense prejudicis les vostres preferències i obtindreu recompensa, no oblideu que a qui Déu li dóna la cabreta també li dóna l’herbeta.
P.S. He trobat un vídeo interessant que, amb lleugeres modificacions, pot servir de model per a les pròximes constitucions de les Corts:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada