Entrevista amb el president de la Mesa per la Normalització Lingüística
Explica l'efecte al gallec del model que el PP vol imposar ara al País Valencià
El conseller Alejandro Font de Mora ha anunciat la supressió de la línia de català de l'ensenyament invocant el model plurilingüe d'una sola línia
imposat pel PP a Galícia. La comunitat educativa gallega s'hi ha oposat amb força, però el decret s'ha acabat aplicant. Una de les entitats que ha
impulsat el moviment de protesta és la Mesa per la Normalització Lingüística. El president, Carlos Callón, explica en aquesta entrevista que el PP
ha posat el model a prova a Galícia amb la idea d'estendre'l pertot, i els efectes que té en el gallec.
—Arran de l'experiència a Galícia, com veieu el cas valencià?
El cas valencià demostra allò que ja dèiem a Galícia, que el PP feia servir la llengua gallega de banc de proves amb la idea d'estendre la involució
lingüística i cultural al conjunt de l'estat. Cal tenir en compte que a Galícia es va aprovar malgrat la resistència social i el repudi de tota
l'oposició. Aquest decret del terç teòric del gallec, el castellà i l'anglès ha tingut contra tots els sindicats de l'ensenyament; totes les
associacions de pares i mares, tret d'una, vinculada al PP; totes les associacions estudiantils i tots els moviments de renovació pedagògica, totes
les institucions culturals i el consell escolar de Galícia.
—Tot i amb això, el van aprovar.
Perquè obeeix a un pla dissenyat des de Madrid. El fet que a Galícia s'hagi aprovat sense tenir present l'opinió de la societat ni de la comunitat
educativa indica que en el cas valencià i de les Illes Balears no vacil·laran a fer retrocedir el català.
—Com es concreta aquest model en el cas de Galícia?
En teoria, hi ha un terç d'ensenyament del gallec, un terç del castellà i un terç de l'anglès. A la pràctica, la majoria de centres no compleixen
aquesta norma; n'hi ha menys de cent que s'hagin declarat plurilingües, és a dir, que compleixin els tres terços. En la distribució horària, hi ha
molts centres que tenen els tres terços, però quines matèries ensenyen en gallec? Doncs, religió i educació física. I la majoria dels centres no
respecten els tres terços; el decret, de fet, diu que la meitat de les assignatures es facin en gallec i l'altra meitat en castellà, i que
progressivament es vagi introduint l'anglès com a llengua vehicular.
—Bauzà i Font de Mora ja han dit que volen fer això mateix.
Sí, però no és pas idea seva. Això que ara diuen Bauzà o Font de Mora ja ho diu a Galícia el PP des del 2009. Parlen de llibertat d'elecció, que els
pares poden elegir la llengua en l'educació infantil… Aquesta llibertat d'acció es concreta a demanar als pares, en el formulari de la matrícula
quina llengua parlen amb els fills. I segons que responguin gallec o castellà a la pràctica tota la classe dels fills es fa en un idioma o en un
altre.
—I ho porten a la pràctica?
El 40% de les famílies d'educació infantil (tres anys a sis) van respondre que parlaven en gallec, però només el 10% de les classes es fa en gallec
a les ciutats, que és on més es perd el gallec. A Núñez Feijoo, van demanar-li com era possible aquest desfasament, i va respondre que les majories
decidien sobre les minories.
—En teoria, les matèries es poden fer indistintament en castellà o en gallec mentre es mantingui la proporció?
El decret assenyala que les matèries d'humanitats es facin en gallec i les científiques i tècniques, en castellà. És a dir, és prohibit de fer en
gallec matemàtiques, física, química… I les editorials deixen de publicar material educatiu en gallec sobre aquestes matèries.
—I es respecta aquesta distribució?
No hi ha entrebancs, si fas geografia i història, o coneixement del medi, en castellà. Però en el cas contrari, si fas en gallec assignatures que el
decret diu que s'han de fer en castellà, t'exposes a sancions. La presència actual del gallec en l'ensenyament no universitari, segons les
avaluacions més optimistes, és del 25%.
—Com han reaccionat els professors?
Hi ha molts professors, uns 4.500, que han lliurat un escrit a la Xunta de Galícia dient que són matemàtics, professors de física i de química, de
tecnologia, que pensen continuar fent aquestes matèries en gallec, i les hi fan malgrat l'amenaça de ser expedientats.
—Hi ha casos d'expedients oberts a professors?
De moment, no. Perquè el decret encara continua 'sub judice'; hi ha set organitzacions que l'han recorregut a la justícia. Des de la Mesa per la
Normalització vam demanar que suspenguessin el decret perquè violava la llei de normalització, la llei d'educació, l'estatut… Però el tribunal diu
que de moment no el suspèn perquè ja tocarà la qüestió a fons quan dicti sentència, i assenyala que, si la Xunta obre expedient a cap professor,
l'expedientarà pel fet de fer la classe en llengua gallega, la llengua pròpia, que els poders públics haurien de promoure.
—Quines conseqüències pot tenir aquest model per a la llengua gallega?
El PP vol accelerar la desaparició del gallec. Durant la transició era la llengua més parlada a Galícia: més que no pas el català a Catalunya, a les
Illes i al País Valencià, o que l'èuscar a qualsevol territori del País Basc. Però, en aquests anys d'autonomia, la llengua ha anat perdent parlants
un any i un altre. Ara, també hi ha hagut una reacció social fortíssima; les manifestacions més multitudinàries que s'hagin fet a Europa aquests
últims anys en defensa d'una llengua s'han fet aquí, amb cent mil manifestants a Sant Jaume de Galícia, en unes quantes convocatòries. Sí que hi ha
una política insidiosa des de la Xunta, però també hi ha una reacció social molt positiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada